Cara o creu? Vermell o negre? Carn o peix? Barça o Madrid? Hi vaig o no? Dreta o esquerra? Pep o Mou? Tiro o la passo? Lakers o Celtics? Estudiar o treballar? "Magic" o Jordan? Can Soler o L'Illo Picó? Per aquí o per allà? Ronda de Dalt o Ronda Litoral? Mar o Muntanya? Frankfurt de dalt o de baix? Cristiano o Messi? Fred o calor? Lloguer o compra? Coca-Cola o Pepsi? Cruyff o Weisweiler? McDonald's o Burger King? Ciències o lletres? Sí o no...? A la vida, cada dos per tres, hem de prendre una decisió. I moltes vegades aquesta depèn de la nostra intuïció, de les nostres creences, de la nostra experiència, de les expectatives que ens creem, de la sort, de la il.lusió, de referències externes o d'ambició personal; o simplement acabem decidint per descart o per obligació. És per això que cadascuna de les decisions que prenem en el nostre dia a dia, des de les més trivials fins les que semblen "decisives", són les que ens fan ser d'una manera o d'una altra, estar en un lloc o en un altre, determinen amb qui estem, fan que triomfem, fracassem o seguim igual, ens canvien el caràcter i ens fan pensar i replantejar-nos moltes coses. En definitiva, cada decisió que prenem està influïnt en major o menor mesura en el nostre futur, tant immediat com a llarg termini. Pensem, analitzem, valorem, assimilem, i finalment, decidim!!! Ara ja n'hi ha una altra: "Segueixo llegint a aquest friky o entro al twitter?"
TÀNGER - ARENYS? - Aquesta temporada, després de molts anys, havia DECIDIT quedar-me a jugar a basket per aquí a prop, en algun equip d'EBA, per a poder seguir amb la carrera d'Educació Física, estar amb els meus i disfrutar de poder ser a casa. Però fa 2 setmanes, i després de dir que no a algunes ofertes d'EBA per altres llocs d'Espanya, vaig rebre una proposta molt interessant: un equip de Tànger, a la primera divisió del Marroc, em feia una oferta econòmicament molt superior a les que havia tingut en els darrers anys. Una proposició irrebutjable!!! El meu agent preparava ja el contracte per acabar de definir-ho tot, quan va rebre la meva trucada: "Tot i que Marroc em tira ( els que em coneixeu de sempre sabreu per què ) i la oferta és molt bona, em quedo a casa!!!". Finalment, ahir vaig DECIDIR signar amb l'Arenys... Content, il.lusionat, a casa, amb la meva gent...ALL - IN !!!
La meva decisió ha estat seguir llegint, doncs no crec que les casualitats en si existeixin i veure que just l'article tenia el mateix títol que el que he escrit jo fa 15 minuts era sospitós.
ResponderEliminarSí, les decisions ens fan ser com som.
Marta
Crack! molt bona filosofada..Jo crec que les decisions les tenim preses conscient o inconscientment des del primer moment.Diria que és el camí invers, som nosaltres els qui determinem les decisions.La teva decisió et portarà a viure envoltat d'unes circumstàncies, però en essència seguiràs sent tu.Per això mai t'has d'empenedir de res,cadascú és amo del seu destí.. Content de que quedis per Arenys, una abraçada desde menorca..
ResponderEliminar