Dallas Mavericks, Campió de L'NBA 2011 en derrotar Miami Heat ( 4 - 2 ) en un sisè partit "terryble" de Jason Terry i amb Dirk Nowitzki com a flamant MVP.
ADOLF SADA - 13/06/2011
Aquest cop el "Màgic" Andreu només es col.locarà mitja medalleta... I és que reconec que no l'he encertada del tot: vaig pronosticar que els Mavs guanyarien en 7 partits, i ho han fet en 6... Això sí, l'MVP de l'alemany de Dallas el sabia fins i tot en James Naismith, que va morir fa més de 70 anys.
El partit va tenir una mica de tot: inici espectacular de Lebron James; primera part "asiàtica" ( un amic meu utilitza aquest terme per a dir "aciaga", en català "nefasta" ) de Nowitzki - 1 de 12 en tirs; PARTIDÀS de Jason Terry ( 27 punts )!!!; molts parcials contundents; nervis de Miami ja entrat a l'últim quart, amb una nova "desconnexió" de James; despertar del 41 dels Mavs a la segona meitat; i control de l'equip texà en tot moment
Control. Equilibri. Mentalitat. Aquests aspectes són els que han marcat la diferència en l'eliminatòria. Mentre Dallas té un equip creat a partir d'un jugador franquícia els Heat en tenen 3, però mai se sap qui és el "capo" que ha d'assumir la responsabilitat. Si Dallas juga amb 2 bases en el cinc inicial, Spoelstra es "carrega" el seu base titular ( Bibby ) en el moment decisiu de la temporada. Si els Mavs tenen jugadors especialistes de molta participació en el joc ( Chandler, defensa, rebot i intimidació; Terry, tir i anotació; Marion, punts fàcils i rebot; Barea, intensitat i punts... ), a Miami els "secundaris" no saben ben bé què han de fer ( amb l'excepció de Chalmers, la gran sorpresa d'aquestes Finals ).
La veritat és que me n'alegro molt de la victòria de l'equip de Mark Cuban, perquè practiquen un basket atractiu, ordenat i, encara que no massa vistós, efectiu. En canvi, els "dirigits" des del despatx per Pat Riley tenen un joc basat en el poder del seu "Big Three" i poca cosa més. La impotència dels Heat a l'últim quart ( no van ni pressionar ) ho diu clarament. Per altra banda, pels texans fins i tot Mahihmi i Cardinal van produir.
Del tema Lebron James en vull parlar, però no seré oportunista, no sigui que em critiqueu. De cracks de veritat n'hi ha pocs, moooooolt pocs. De jugadors que mai s'amaguin, que sempre la vulguin i estiguin disposats a jugar-se-la, n'hi ha menys. Ara mateix puc anomenar Jordan, Kobe, Navarro, Nowitzki, Reggie Milller... LEBRON, NO!!! S'ha amagat sota l'ala, romanent a la cantonada i fent de passa-boles, sobretot en els moments calents dels partits. Ha tingut la oportunitat i no l'ha aprofitada. I en van 2, ja... En tindrà més? "Qui lo sa?" En canvi, el tirador teutó dels Mavericks s'ha doctorat amb matrícula a l'NBA, entrant en un club selectíssim de jugadors que tenen més de 10 All-Stars, han estat MVPs de la regular season i de les Finals i tenen un anell. Històric Dirk!!!
De ben segur que ahir Cuban i "Jim Carrey" Carlisle brindaven amb un cava dels més cars del món ( pagant el multimilionari propietari dels Mavs, és clar ) en algun restaurant de la zona "pija" de Miami, mentre Spoelstra i Pat Riley es miraven en una sala poc il.luminada de l'American Airlines, preguntant-se: "I ara, què hem de fer?". Jo els hi suggereixo una solució: "Vendre el pis, i anar de lloguer!!!"
En els Oscar d'aquesta sèrie, millor actor: NOWITZKI; secundari: TERRY; honorífic: KIDD; premi "Golden Raspberry" ( anti-Oscar ): JAMES. En resum, Dallas just guanyador en el duel d'estils, que ha consagrat un cop més el basket de talent col.lectiu.
PD: El Barça, ja a un pas del títol ACB (http://www.acb.com/); i el nostre equip a la Solobasket Sabadell League, 20 triplets més, aquest cop de 46 intents, i nova victòria (http://www.solobasket.com/). D'aquestes i de moltes coses més, us en parlaré molt aviat.
ALL-IN !!!
Una mala nit de Nowizki, un mal partit, les pilotes no volien entrar... Pero la feina ja estaba feta, había fet grans a tots els seus companys...
ResponderEliminar