"PAM..."

El Barça torna a desfer-se del TAU en un gran inici de l'últim quart, posa el 2-0 a l'eliminatòria amb un gran Lakovic i ja pensa en el tercer a Vitoria.

30-05-2011 - ADOLF SADA


Pam... 2-0!!! Si és que m'heu de creure, de veritat... Poques vegades m'equivoco; i quan ho faig, ja m'encarrego d'emmascarar la situació, posar les coses al meu favor, relativitzar la realitat i girar la truita. És el que alguns anomenen posar-se medalles, vendre fum, o, directament, ser el Màgic Andreu...I parlant de màgia, ahir al Palau ni tan sols va fer falta la de Navarro per a doblegar a un TAU que, com sempre, sembla esgotat físicament. Si al primer partit va ser en l'inici del tercer quart on el Regal va trencar l'encontre, ahir va haver d'esperar fins l'inici de l'últim per a respirar tranquil.


El que està clar és que en la meva opinió la CLAU de la sèrie és la defensa dels blaugrana sobre Marcelinho. Ja m'ho va semblar a l'inici del primer match, i posteriorment ho hem pogut veure: el Barça limita Huertas cada vegada que juga un pick and roll. Cansat de veure com l'any passat ( i en tots els partits d'aquest ) el base brasiler s'inflava a generar joc des del bloc directe, ja fos amb pilotes doblades a Barac, ja fos amb passes per als tiradors de 3 o amb tirs a una cama, Xavi Pascual obliga al carioca a prendre decisions "por reaño" ( obligades ). És a dir, cada vegada que Marcelinho juga un bloc directe, no hi ha cap ajuda forta, ni del pivot que defensa el bloquejador, ni del costat contrari, ni d'enlloc. Perquè m'entengueu: el Barça OBLIGA Huertas a anotar ell sol. Com a molt, i això ho ha estat fent N'Dong a la perfecció, salta a canviar el tir en l'últim moment. El base defensor del bloqueig, normalment Ricky o Victor, passa per sobre del bloc i intenta tapar la passada fàcil a Barac o Batista. La filosofia d'aquesta defensa és: "A veure si ens poden guanyar anotant Marcelinho 40 punts...". Tirant tota l'estona a una cama és complicat que pugui anotar tant.

Potser l'staff tècnic del Barça s'ha inspirat en Avery Johnson. Recordo el playoff de l'NBA del 2005, a semifinals de conferència, que enfrontava Dallas Mavericks i Phoenix Suns. Amb 2-1 pels Suns, i veient com Steve Nash, ja a Phoenix, se n'anava partit sí i partit també a 20 assistències, Avery Johnson ( "El Bonobús", que li deia el gran Andrés Montes ) va decidir no fer-li dobles marcatges ni ajudes al base canadenc... Resultat: NASH 48 PUNTS!!! I derrota dels Mavericks!!! Poker al revés...

De totes maneres, Marcelinho no és Nash, per sort del FCB, i crec que aquesta nova estratègia defensiva està resultant molt positiva. Penseu que: ni Oleson, ni Logan, ni Ribas, estan trobant tirs còmodes des de l'exterior; San Emeterio, que és un gran finalitzador, mai té el primer avantatge creat d'una ajuda anterior; Batista no pot fer els seus clàssics 2+1 de pilotes doblades... I això evidentment limita molt el joc del Caja Laboral. Només Barac i Teletovic ( i evidentment el "buscat" Huertas ) segueixen en les seves xifres habituals. El gegant per la seva facilitat per trobar espais i pel seu talent en l'1x1, i el shooter per la seva amenaça constant des de 6,75 i les seves ratxes descomunals ( curiosament els dos són nascuts a Mostar ).

Estadística FCB - TAU


Ah! Perdoneu-me però no entenc el fitxatge de Milt Palacio. Ahir Marcelinho es posa en 3 faltes a l'inici del tercer quart. Ivanovic decideix no canviar-lo i restant 15 minuts pel final fa la quarta: GAME OVER!!! Perquè Palacio no està per jugar ni a l'Urban Team... Jo tenint Logan, Ribas i Oleson MAI fitxaria un base si no fos per a fer-lo jugar precisament en un moment delicat com el d'ahir. I si vols, Dusko, per jugar 7 minutets, caure de cul i veure passar per davant el Victor i el Ricky, FITXA'M A MI, que potser si em quedo un parell de cops sol les foto a dins i tot... A més, explico bones anècdotes i sóc divertit. En fi...


Amb totes aquestes consideracions arriba un moment en què veus la diferència entre les dues plantilles, i entre els dos equips, i te n'adones que el que va passar l'any passat ( 0-3 ) té difícil explicació. Atenció:
   
    -Vázquez 12 minuts entre els 2 partits ( quant jugaria al Madrid? ).

    - Lakovic, el millor en atac del partit d'ahir, no va jugar ni un segon en el primer.

    - Morris, Ingles i Ricky estan esperant el seu moment, tots tres jugant menys minuts dels habituals, però 
      buscant el bé de l'equip, sent solidaris i seguint jugant un bàsquet col.lectiu.

    - Navarro amb menys protagonisme, sobretot a la segona part d'ahir.

Doncs amb això, i malgrat tot, el Barça està essent molt superior al TAU. I no crec que canviï gaire la cosa, tot i el factor Bruesa Arena, sempre important.

Resum del partit


Per últim, vull destacar dues coses. La primera, la ressurecció de Lakovic després d'un inici de playoff amb mala sort ( ja es veia ahir que estava endollat a la roda d'escalfament, on fins i tot va fer un mate - felicitats, Jaka!!! ). I la segona, el moment d'en Victor ( ei, quan estigui malament seré el primer en dir-ho, que consti ): sembla que estigui a tot arreu, defensa, reboteja, passa, dirigeix... Això sí, ets un pesat amb els àrbitres, un "proteston" de l'escola Mourinho, noi!!!


ALL-IN!!!