"CLASSEEEE!!!!"

Avui analitzo la Selecció Espanyola, flamant guanyadora de l'Eurobasket a Lituània. Encara que no tot ha estat "bufar i fer ampolles", els d'Scariolo han demostrat ser el millor equip. 

ADOLF SADA - 24/09/2011

Quan l'entrenador del teu equip és "rico y guapo", porta gomina de la cara, rellotges de qualitat, té pinta de dandy, és un d'aquells veterans madurs i interessants, és intel·lectual, italià, i fins i tot quan protesta emprenyat resulta atractiu, ja hi tens molt guanyat... Si, a més, té un nom tan suggerent com Sergio Scariolo ( sembla tret d'una pel·lícula transalpina de Bertolucci ), cada dia se'l veu millor cuidat encara que passin els anys ( efecte Benjamin Button ), té una oratòria persuassiva i fascinant, i per acabar-ho d'adobar, s'envolta de poca competència física a la banqueta ( amb perdó, però en Ricard Casas i l'Orenga no són precisament playboys ), el resultat ha de ser positiu per força...

Classeeee!!!!

El coach de l'Armani Jeans ho ha fet molt fàcil aquest estiu: "- Poso quasi sempre 30 minuts als Jackson Five, i tot arreglat". Amb aquestes cartes juga bé "hasta" la meva àvia... Sota, Caballo y Rey ... Juan Palomo... CRACKòvia!!! Calderón, Navarro, Rudy, Marc i Pau. Quatre NBA's i un que té físic de lampista, però que quan et despites un moment t'instal·la llum, aigua i gas en 3 minuts...

"Calde" ha tingut la virtud de jugar bé els dies importants ( Lituània, Sèrbia, Eslovènia i la final contra França ). Ha donat la bola al Dúo Dinámico en moments complicats i, en vista de l'escassa competència en el tir exterior a la posició de base, tot i estar irregular, ha acabat cumplint. Hauria d'haver castigat més la defensa dels bases rivals ( només 2 tirs lliures intentats en tot el Campionat ).

Rudy ha estat el "3" que Espanya necessitava, tant en allò positiu ( grans defenses sobre Deng, Turkoglu, Batum, McAlebb; ajuda impagable al rebot; lluita constant ), com en allò negatiu ( inconstant en anotació i llençament exterior per a les seves possibilitats ). En atac s'ha mantingut en un segon pla degut a la GasolNavarrodependència.

En "Big Marc" s'ha fet més gran que mai. Impressionant jugant al pal baix ( m'ha recordat a Olajuwon ), passant de cine en continuacions i lectures de joc, tirant exterior, més madur i responsable ( 85% en tirs lliures), i amb una enorme regularitat. Es mereix que Caser li solucioni el problema de la gotera el més aviat possible.

En Pau, segurament picat amb mi per la meva predilecció per Dirk Nowitzki, ha demostrat en aquest Eurobasket el seu domini absolut DINTRE de la zona a nivell continental. Llest com sempre, però més competitiu i inconformista, ha estat encertadíssim des del triple ( 7/11 ). Si jugués sempre així amb els Lakers, en Kobe i en Phil estarien més contents... Ara bé, l'única derrota del torneig ( Turquia ), el dia que no va jugar.

Juan Carlos Navarro. M.V.P. ( Meravellós, Viciant, Precís ). De traca i mocador. Històric!!! Increïble! Mític... Surrealista!!! El que ha fet "La Bomba" en aquest Eurobasket no té nom. Triples, tirs inversemblants, "bombes" des de tot arreu... Tot el repertori en 120 minuts de somni en els tres dies desicius (quarts, semis i finals). Llegendari!!! Trigarem a veure alguna cosa semblant en molts anys... si és que en Juanqui no ho torna a fer a Londres 2012. CLASSEEEE!!!!

Això sí, la defensa col·lectiva de la selecció, per oblidar. Amb tanta qualitat i carisma, els "eñes" s'han descuidat de defensar el pick and roll, han permès molts punts al contraatac, i Macedònia els va "ballar" durant molts minuts de la semifinal, i qui no ho reconegui que s'ho faci mirar ( descobriment personal: Pero Antic ).

La "segona unitat", més segona que mai, ha deixat molt que desitjar, tant per motius de confiança individual com de confiança del tècnic. Tot i així, evidentment, els "secundaris" d'Espanya són infinitament superiors als de França (Khaudi, Albicy i Tchicamboud ) o els de Macedònia ( Amarratovski, Triplovski, Matussovski i Tiradovski ).

Llull i San Emeterio, amb un rol molt diferent al que tenen als seus equips, han aportat més intensitat i esperit que coses tangibles. Reis del "Sálvese quien pueda", no ha fet falta la seva revolució per capgirar resultats adversos. El desencert en el tir exterior ( 5 de 26 en triples entre els dos ) els ha limitat moltíssim.

Ricky i Claver han patit el mateix problema: confiança. En sí mateixos ( tots dos ) i per part de l'entrenador ( el "taronja" ). El cas del base és una qüestió complicada: per primer cop no tot li va sobre rodes, i és ara on ha de demostrar caràcter i maduresa. És una gran persona i segur que ara que se'n va a les Amèriques tornarà a ser el Ricky que tots coneixem. Sort, "masnovins"!!!

Ibaka i el "tete", tot i ser debutants, han complert, cadascú en la seva mesura. Capaços de canviar el ritme físic del partit, quan han estat a pista l'equip ha pujat de revolucions. Amb poca participació en el joc, la seva actuació a la final els va deixar un bon regust. Serge ha de millorar en tàctica individual, i Víctor en amenaça ofensiva. Felicitacions especials a en Sada petit, ÚNIC badaloní campió d'Europa de clubs i de seleccions.

Menció especial per Felipe Reyes, que, amb una situació familiar molt difícil, ha demostrat una professionalitat i un esperit encomiable. Estar 39 minuts a la banqueta a la final i sortir l'últim minut i "engaltar" aquell tir a 6 metres va ser el seu homenatge particular. Lluitador com sempre, ha tingut menys protagonisme degut a que els Gasol han jugat moltes estones junts.

Felicitats a tots vosaltres ( alguns sou amics i altres coneguts ) i una última cosa: no us dediqueu a la interpretació!!! Sou uns actors pèssims, i ho heu demostrat a cada temps mort...

CLASSEEEE!!!!

P.D.: Amb l'Arenys, després d'una pretemporada fluixeta, va i guanyem el primer partit de Lliga EBA al camp del Granollers. 1-0. I avui dissabte contra el "Súper-Montcada", clar candidat a l'ascens. "No renunciem a res, només prometo que ens ho passarem bé". Us sona la frase? Guardiolitis...

ALL - IN !!!

SECRETS DE FAMÍLIA

ADOLF SADA - 26/08/2011

Després de gairebé un mes de vacances ( Pirineus francesos, Port Aventura, Costa Brava, llegint a Descartes, fent de paleta i de pretemporada amb l'Arenys... ), torno amb més força que abans. Per començar, i aprofitant que ja és oficial que un membre de la meva família serà present a l'Europeu de Lietuva, he parlat amb ell una estoneta...

VICTOR SADA

Badaloní. 27 anys. Peixos. Base, del Barça. Humil, treballador i bon "paio", tot i que massa perfeccionista... Silenciós, autèntic, barbut, culer, l'"Àguila del Palau"!!!

ALL-IN: No tens facebook, ni twitter, ni ets un jugador mediàtic, però sempre surts a les fotografies dels diaris i et citen repetidament... tens algun amic a la premsa?

V.S: Jejeje, no m'agraden les xarxes socials, perquè no crec que fomentin les relacions personals. Al contrari, fan que la gent estigui tot el dia pendent del que fan els altres i quan ells fan alguna cosa, la volen "penjar" i fer-la pública de seguida, perquè se n’assabentin quantes més persones millor. D’amics a la premsa en tinc pocs, així que no sé a què es deu...

ALL-IN: Parlant d’amics, citen un del món del basket. I un de fora del basket?

V.S: Marc ( Gasol ) i Ricky ( Rubio );  Xavi Berlanga.

ALL-IN: Blackberry o iphone?

V.S: Blackberry de tota la vida!

ALL-IN: Per cert, vigila on la deixes aquest estiu, que hi ha gent molt viva...

V.S: Jajaja!!! “Cuánto cabrón…”. Et vaig estar a punt de matar aquell dia, despistat!!!

ALL-IN: Va, va… Canvi de terç. Sé que ets un friky dels llibres i des de petit portes el compte de les teves pautes de lectura; quantes pàgines i hores portem?

V.S: Jajaja, porto més de 95.000 pàgines en 10 anys i mig. Unes 24 de mitjana diàries.

ALL-IN: Ja que hi som, un llibre per recomanar?

V.S:  Mmm, en tinc molts que m'agraden. Un home de paraula està força bé, però ara he començat la saga de Canción de hielo y fuego del George R.R. Martin i m'està enganxant molt.

ALL-IN: Com a fanàtic de les sèries que ets, quin personatge series a l’illa de Lost?

V.S: M’agradaria ser en Jack Sheppard, perquè li encanta ajudar als altres.

ALL-IN: Ara que parles d’ajudar, explica’ns l'anècdota de la piscina de quan eres petit…

V.S: No ho recordo massa bé perquè era molt petit, però en tinc imatges al cap. Devia tenir uns 4-5 anys. Estava a prop de la piscina estirat en una tovallola i el següent que recordo és estar submergit al fons de la piscina. Era allà dins com si no passés res i tu et vas donar compte que m’havies perdut de vista i vas suposar que estava dins l’aigua. Vas venir corrents, et vas tirar a l’aigua i, amb 9-10 anys, em vas salvar la vida.

ALL-IN: Tranquil, pernil, que els germans grans estem per aquestes coses... Per cert, ara que ja ets internacional absolut, i jugaràs el teu primer campionat important, creus que em guanyaries a triples per fi?... I al poker?

V.S: A triples seguits no crec, però a percentatge potser sí. I a poker ja fa temps que et guanyo quan juguem junts en una partida, Lloveres…

ALL-IN: I si no juguessis a bàsquet, a què jugaries? A golf?

V.S: Jugaria al tacatà! Jajajaja!!! Hauria d'entrenar molt per arribar al teu nivell i al d'en Kike... A pitch and putt podria ser, ja que m'ho passo molt bé i tinc facultats.

ALL-IN: Vic, per què t'agrada tant la Coca cola?

V:S: De petit m'agradava molt, però ara no m'és recomanable veure'n perquè el gas em pot provocar problemes d’estómac. I em fa una ràbia quan us veig a vosaltres. De tant en tant, però, em guanyo algun glopet que altre…

ALL-IN: Cançó preferida? Si pot ser, que no sigui dels Manel, que entre tu i en Guardiola ja en tinc prou...

V.S: Jajajaja, home, haig de dir que ja fa 4 anys que segueixo a Manel. No sóc dels que s'ha apuntat a última hora. Una cançó? Últimament Waiting on a sunny day, de Bruce Springsteen.

ALL-IN: Bo, pollo, bo!!! Uns dibuixos animats mítics.

V.S: Bola de Drac i Musculman.

ALL-IN: Sí, clar, i Juana y Sergio, oi? I de la infància als macarrons de l'avi a en Pesic.

V.S: L’avi Ramon sempre deia que volia convidar en Pesic a casa seva a menjar macarrons, que la iaia Neus els feia galàctics. És la manera que tenia d’agrair-li que confiés amb mi des del principi, tant a Girona com a Barcelona.

ALL-IN: Un lloc, una persona i una situació en els quals t'agradaria trobar-te.

V.S: En pla relax per gaudir de la vida: a casa, amb la Maria, els dos llegint a les hamaques a ple sol (bé, ella a l'ombra i jo al sol); en pla acció: a las Vegas, amb tu, al heads up final de les WSOP ( World Series Of Poker ).

ALL-IN: I un viatge que hagis fet.

V.S: Les dues setmanes que vaig passar a San Francisco, Las Vegas i al Grand Canyon amb la Maria i dues amigues.

ALL-IN: De l’oci al “treball”... Quin “descartes” ha estat més dur, el filòsof o els de la selecció?

V.S: El filòsof no he tingut el plaer de llegir-lo o conèixer la seva vida; i el "descarte" de la selecció ha estat una mica dur, però ho he portat amb tranquil·litat.

ALL-IN: Ara que jugaràs l'Europeu, ja has après com protestar en lituà, grec, francès...? Perquè et passes els partits fent-ho, nano.

V.S: Què va!!! Jo protesto quan crec que s'han equivocat clarament i pot ser decisiu en aquell moment del partit. Bé, potser últimament sí: hauré de millorar en aquest aspecte.

ALL-IN: Creus que l'equip “ALL-IN” tindria opcions a l'Europeu?

V.S: Clar que sí... Sempre i quan fiquéssiu més de 20 triples per partit. Jojojo!!!

ALL-IN: Tirar-los els tiraríem segur... Tens un ritual, mania o superstició abans d'un partit?

V.S: Unes quantes... Que si mateixos calçotets, que si aparcar al mateix lloc al Palau, que si et deixo les entrades a noms de personatges de Lost, que si el tir de mig camp durant l’escalfament...

ALL-IN: Ah, sí!!! A què es deu la teva punteria des de mig camp?

V.S: És un tir que m'agrada, em motiva i hi juguem bastant a l'equip. "Són triples" sempre dic, com si fos fàcil.

ALL-IN: Va, doncs, que aquesta no ho és tant, de fàcil: Nowitzki o Gasol?

V.S: Gasol!

ALL-IN: Marc?

V.S: Pau... Tot i que en Marc va pel bon camí, eh...

ALL-IN: A mi és que l’alemany em té el cor robat des de fa molts anys... Quin jugador de basket t'ha inspirat o t'inspira?

V.S: Magic Johnson, sense dubte.

ALL-IN: Totalment d’acord. Escolta, em vindràs a veure a l'Arenys?

V.S: I tant que si!!!! No ho dubtis!

ALL-IN: Pregunta Punset: creus en la vida, ABANS de la mort, o DESPRÈS de la mort?

V.S: Crec en la vida que tenim ara mateix, però crec que després de la mort ha d'haver-hi alguna cosa. No sé què és, però alguna cosa semblant a un somni continu de moments que has viscut.

ALL-IN: I ara que estem filòsofs: amb què et podries identificar de Guardiola i de Mourinho?

V.S: D’en Mou, el caràcter, i d’en Pep, el sentiment.

ALL-IN: Un lema a la vida.

V.S: “Always look on the bright side of life…”.

ALL-IN: Quin és el millor consell que t'han donat?

V.S: En concret no en recordo cap, però dono molta importància al que em diu la família.

ALL-IN: Doncs entre el papa, que no pot ni veure els partits; la mama, que se'ls passa nerviosa i aplaudint; en Kike, que és més fanàtic que en Gaspart; la iaia, que no sap ni quan jugueu; la Maria, que ho passa fatal; i jo, que semblo un crític esportiu; sembla que qui s'ho passa millor als partits ets tu...

V.S: Jajaja, molt bona descripció familiar de com vivim els partits. Gràcies per seguir-me amb tanta intensitat.

ALL-IN: All...?

V.S: In!!!

ALL - IN!!!

"DECISIONS..."

ADOLF SADA - 28/07/2011


Cara o creu? Vermell o negre? Carn o peix? Barça o Madrid? Hi vaig o no? Dreta o esquerra? Pep o Mou? Tiro o la passo? Lakers o Celtics? Estudiar o treballar? "Magic" o Jordan? Can Soler o L'Illo Picó? Per aquí o per allà? Ronda de Dalt o Ronda Litoral? Mar o Muntanya? Frankfurt de dalt o de baix? Cristiano o Messi? Fred o calor? Lloguer o compra? Coca-Cola o Pepsi? Cruyff o Weisweiler? McDonald's o Burger King? Ciències o lletres? Sí o no...? A la vida, cada dos per tres, hem de prendre una decisió. I moltes vegades aquesta depèn de la nostra intuïció, de les nostres creences, de la nostra experiència, de les expectatives que ens creem, de la sort, de la il.lusió, de referències externes o d'ambició personal; o simplement acabem decidint per descart o per obligació. És per això que cadascuna de les decisions que prenem en el nostre dia a dia, des de les més trivials fins les que semblen "decisives", són les que ens fan ser d'una manera o d'una altra, estar en un lloc o en un altre, determinen amb qui estem, fan que triomfem, fracassem o seguim igual, ens canvien el caràcter i ens fan pensar i replantejar-nos moltes coses. En definitiva, cada decisió que prenem està influïnt en major o menor mesura en el nostre futur, tant immediat com a llarg termini. Pensem, analitzem, valorem, assimilem, i finalment, decidim!!! Ara ja n'hi ha una altra: "Segueixo llegint a aquest friky o entro al twitter?"

TOUR - Els germans Schleck van DECIDIR seguir la roda dels que ells creien favorit al maillot jaune, Alberto Contador, quan tothom veia que a mesura que anaven passant etapes el gran candidat a guanyar el Tour era Cadel Evans... Tant Andy ( que semblava en Bakero de l'època del "Dream Team" - sempre mirant enrere ) com Frank ( cap moviment ofensiu de veritat en 21 dies ) podien haver guanyat el Tour, però al final el petit australià, que va DECIDIR anar a roda i prendre la iniciativa en un parell d'ocasions solsament, es va acabar imposant a la Grand Boucle.

SELECCIÓ - Es presenta un estiu apassionant per la Selecció de Basket, que afrontarà un nou repte a l'Europeu de Lituània, aquest cop sí amb totes les seves figures disponibles. Després d'un últim Mundial amb dubtes i polèmiques, on els ÑBA no van rendir a l'alt nivell habitual a què ens tenen acostumats, a Sergio Scariolo li tocarà ara mirar les seves cartes, analitzar les que poden tenir els rivals, estudiar per on pot anar la partida, DECIDIR quins seran els seus moviments i, sobretot, DECIDIR quines cartes jugarà. Quines descartarà? Amb quines anirà a la guerra? Amb quines farà "all-in"?

TÀNGER - ARENYS? - Aquesta temporada, després de molts anys, havia DECIDIT quedar-me a jugar a basket per aquí a prop, en algun equip d'EBA, per a poder seguir amb la carrera d'Educació Física, estar amb els meus i disfrutar de poder ser a casa. Però fa 2 setmanes, i després de dir que no a algunes ofertes d'EBA per altres llocs d'Espanya, vaig rebre una proposta molt interessant: un equip de Tànger, a la primera divisió del Marroc, em feia una oferta econòmicament molt superior a les que havia tingut en els darrers anys. Una proposició irrebutjable!!! El meu agent preparava ja el contracte per acabar de definir-ho tot, quan va rebre la meva trucada: "Tot i que Marroc em tira ( els que em coneixeu de sempre sabreu per què ) i la oferta és molt bona, em quedo a casa!!!". Finalment, ahir vaig DECIDIR signar amb l'Arenys... Content, il.lusionat, a casa, amb la meva gent...

ALL - IN !!!

"GUARDIOLITIS"

ADOLF SADA - 07/07/2011

Josep Guardiola i Sala. Nascut a Santpedor fa poc més de 40 anys; actual entrenador del Barça de futbol més triomfant de tota la història; ex-jugador del "Dream Team" de Johan Cruyff a principis dels 90; continuador i millorador d'una filosofia de futbol única, iniciada pel "mestre holandès", basada en la tècnica, en el bon joc i en el gust per l'estètica; creador d'un estil propi, diferent, on els valors més importants de l'esport ( solidaritat, humanitat, humilitat, esforç, respecte... ) hi són molt presents; líder i abanderat d'una generació emprenedora, moderna; especialista del "nedar i guardar la roba"; innovador; visionari; motivador; intel.ligent; treballador; ambiciós; genial; irònic; perfeccionista; psicòleg; "filòsof" ( com va dir l'alt davanter escandinau ); tàctic; agressiu i pacient alhora; reflexiu; passional; altruista. Josep Guardiola i Sala.

Títols a banda, en "Pep" ens ha captivat, ens ha atrapat, ens ha enamorat a gairebé tots en els darrers anys. Avui en dia "qui més qui menos té els cullons morenos", i quasi tots som "guardiolistes"!!!

Ara bé, com tot fenomen social ( i Guardiola n'és un de molt important i influent ), hi ha un aspecte negatiu, aliè al personatge que ens ocupa, que porto observant des de fa poc més d'un any i mig ( suposo que existeix des d'abans ), i del que avui us en vull parlar extensament: la "GUARDIOLITIS MAL APLICADA".

Podria definir la "guardiolitis mal aplicada" ( és un terme inventat per la meva imaginació ) com aquella obsessió malaltissa, quasi maníaca i altament desmesurada per la victòria que es produeix en subjectes o en grups d'individus que no tenen en compte els valors principals de l'esport, i que s'ajuden de tot tipus d'estratagemes, males arts i nul.la educació esportiva per aconseguir el seu objectiu final. Són persones que, obsessionades amb l'èxit,  no tenen cap respecte, ni per l'esport ni pels esportistes, i que són capaces de qualsevol cosa per aconseguir el triomf.

Últimament he vingut observant una sèrie de comportaments "estranys" en diferents àmbits de l'esport. Són conductes anti-esportives, maneres de fer dominades per un orgull incontrolat o caràcters auto-complaents, provinents d'una obsessió per l'èxit, d'un ego massa gran o d'una altivesa fora de lloc. Aquestes actuacions tenen en comú amb el "guardiolisme" l'ambició, la competitivitat i les ànsies de guanyar; no obstant, no tenen en compte la manera d'aconseguir-ho ( els valors esmentats anteriorment o l'educació, per exemple ). Al "guardiolisme" importa el "què", però sobretot el "com", mentre que en la "guardiolitis mal aplicada" només importa el "què".

A continuació us citaré alguns exemples d'aquest tipus de "guardiolitis mal aplicada" ( en endavant, G.M.A. ) que he observat darrerament:


"RATEROS"  3X3

Aquest estil de G.M.A. és el més amateur de tots els que he vist, però per mi és el més preocupant i seriós. Se sol produir en tornejos d'streetball 3x3 a l'estiu, i afecta equips que casualment mai guanyen ni solen tenir jugadors de qualitat a les seves files.

Imagineu que us desperteu un dissabte a les 8:30 del matí, havent dormit 4 o 5 horetes. Després de fer un cafè al Versalles amb els companys del vostre equip de 3x3, imagineu també que arribeu a qualsevol localitat catalana ( pose'm-hi Masnou, per dir-ne alguna ) amb l'objectiu de passar una agradable diada de basket en un ambient sa i saludable. Seguiu imaginant que, sense massa temps per escalfar, amb la llet del tallat encara a mig estòmag, i amb el cos adormit ( són les 10 del matí ) comença el primer partit. Imagineu-vos a la primera jugada, botant la pilota; un parell de bots, finta de tir, i... BOOOM!!! El rival cau a sobre vostre amb el colze per davant. "Bon dia", "cleca", "galeta",... Comencem bé!!!

Doncs aquesta només ha estat una de les moltes que he vist i patit en el que portem d'estiu. Des de faltes claríssimes no xiulades ( com que no hi ha àrbitre... ); autèntics abusos contra equips inferiors, amb rialles i humiliacions constants; nois de 2 metres postejant a noies de 50 quilos des del principi del partit ( quina ràbia... ); no tornar la pilota quan hi ha un malentès o no esperar quan es recupera la pilota...

I la darrera, la més impressionant que he vist: un equip que perdia de 2 punts, amb 45 segons per jugar-se, va tenir fins a 5 atacs consecutius per a intentar el triple guanyador, i no va poder ni provar-lo, doncs el seu contrincant va abortar les 5 temptatives amb sengles faltes, a cadascuna més lletja i dura, fins a l'última, que va ser molt més violenta que un placatge de rugby o una entrada de Gravesen. Mancaven 3 segons, i l'equip que atacava, resignat, no va voler ni jugar, abandonant el partit i donant així la victòria als "tramposos", als "rateros".

-------------------------------------------------------------------------------------------------------------


PALAU = LICEU

Aquest model de G.M.A. no és violent com l'anterior, diríem que és inofensiu, però és altament perillós perquè prové de la ment i és molt psicològic. Es produeix en aficions acostumades als èxits i als títols, i té lloc quan es dóna per suposat que un col.lectiu és invencible i ho ha de guanyar tot, sense importar el rival de torn o les variables que sempre hi ha a l'esport.

L'any passat, després d'una temporada espectacular on es van guanyar tots els títols a què s'optava i a un nivell de joc increïble i atractiu, el Regal Barça afrontava la Final de la Lliga ACB enfront del Caja Laboral. Els 2 primers partits eren al Palau Blaugrana. Vaig tenir la sort de poder-los presenciar tots 2 a peu de pista, darrera de la banqueta dels locals. El que va succeir abans, durant i després del partit es podria resumir en una paraula: RES!!! L'ambient del Palau era fred, d'una confiança total en l'equip, però arrogant; el dubte era si es guanyaria 3-0 o si el pobre TAU guanyaria el partidet de l'honor; tothom era al Palau esperant aquella pel.lícula de Hollywood que ja t'han explicat, on sempre guanyen els mateixos; ni amb el 0-12 inicial del primer partit la gent va reaccionar; fins i tot amb el 0-2 favorable al TAU, les cases d'apostes donaven favorit al Barça!!! Haig de reconèixer que jo també ho pensava, i vaig perdre un sopar amb un amic tot esperant la "remuntada"...

"Ara ve quan el maten": Algú de vosaltres creu que si el Barça o el Madrid de futbol o de basket jugués pel descens, hi aniria algú al camp? O si la Penya baixés a la LEB, desapareixerien els "penyadictes"? I si els Lakers sumessin 2 anys sense jugar els playoffs de l'NBA, en Nicholson seguiria anant a la seva fila VIP?

Ens hem acostumat a guanyar!!! Estem borratxos de títols!!! Ja no valorem el que costa, la manera de fer-ho... A la celebració de la Lliga ACB d'enguany per part del FCB al Palau, els més positius van xifrar en 1500 les persones presents ( ja ni celebrem les victòries ). És com si el Palau fos el Liceu...

Atlético de Madrid ( récord d'abonats en la seva etapa a Segona Divisió ), Cadis, Unicaja o TAU ( sempre el camp a vessar, passi el que passi ) o Utah Jazz ( sense títols NBA ) són exemples d'aficions sanes i esportives.

-------------------------------------------------------------------------------------------------------------


HOTEL GLAM

Aquest tipus de G.M.A. és del tipus institucional, a diferència dels dos anteriors, que eren dels propis esportistes o de les seves aficions. És un mal molt comú en l'esport en els darrers temps, i consisteix en tractar d'aconseguir victòries i títols de la manera més ràpida possible, saltant-se les bases en les que s'ha d'assentar tot col.lectiu exitós. Es dóna quan una institució o un col.lectiu tècnic fa valer el seu poder econòmic o mediàtic per aconseguir jugadors a cop de talonari, amb l'objectiu de fer que un equip basat en el glamour, de la nit al dia, es converteixi en l'amo i senyor de totes les competicions en les que participa.

El Madrid "galàctic" de futbol de Florentino Pérez, amb els fitxatges de Mourinho, Kakà i Cristiano Ronaldo l'any passat, va voler discutir la supremacia del "Pep Team", però al final la filosofia d'equip i el tarannà dels blaugrana van acabar decidint els títols més importants cap al bàndol culer.

Tres quarts del mateix ha passat a l'NBA, on els fantàstics "Big Three" dels Miami Heat ( Lebron, Wade i Chris Bosh ) s'han estavellat a les Finals contra els Mavericks de Dallas, un equip en majúscules on tothom ha aportat el seu granet de sorra.

I finalment trobem els Lakers del 2004 que, no contents amb el "Combo" Shaq/Bryant, van voler afegir dues súper-estrelles contrastades al menú ( Gary Payton i Karl Malone ), després d'un any de decepció. Resultat: 0-4 a les Finals i títol per a uns Detroit Pistons que, amb Billups, Hamilton, Prince i els dos Wallace, van destrossar els angelins.

-------------------------------------------------------------------------------------------------------------

Sigui com sigui, animo des d'aquí a recuperar els valors de l'esport, a ser competitius però respectuosos, a voler guanyar d'acord amb uns principis ètics, a tenir sentiment d'equip, a jugar "net", a deixar de banda egoismes i comportaments anti-esportius, a creure que per aconseguir èxits no cal fer trampes, a recuperar la il.lusió, la passió... En definitiva, a SER MÉS ESPORTISTES!!!

ALL - IN !!!

"SEMBLANCES RAONABLES 2"

A petició popular, i com a conseqüència d'una depressió post-eliminació de la Solobasket Sabadell League als quarts de final que m'ha deixat poc inspirat per a filosofades de les meves, us presento la segona entrega dels dobles més agosarats que la meva ment malalta i una mica friky ha trobat en els últims dies:


CLÀSSICS:





                       DEL HARRIS                        -                  LESLIE NIELSEN

-------------------------------------------------------------------------------------------------------------



                  ROBERT HORRY                   -                  WILL SMITH

-------------------------------------------------------------------------------------------------------------



                ADOLF SADA               - MIQUEL ÀNGEL NADAL

-------------------------------------------------------------------------------------------------------------



                 KYLE KORVER             -             ASHTON KUTCHER

-------------------------------------------------------------------------------------------------------------



            JEFF VAN GUNDY       - FANTASMA METRO GHOST
-------------------------------------------------------------------------------------------------------------



             ÓSCAR QUINTANA          -       FLORENTINO FERNÁNDEZ

-------------------------------------------------------------------------------------------------------------


FRIKYS:




       SVETISLAV PESIC    -                CAIUS TUPUS

-------------------------------------------------------------------------------------------------------------



        "PANCHO" JASEN         -            BOROMIR

-------------------------------------------------------------------------------------------------------------



        FOTIS KATSIKARIS        -                 WAYLON SMITHERS

-------------------------------------------------------------------------------------------------------------



          GERMÁN GABRIEL     -           OSO YOGUI

-------------------------------------------------------------------------------------------------------------



             ÀLEX LLORCA          -           BRUCE HARPER

-------------------------------------------------------------------------------------------------------------



                "PEPU" HERNÁNDEZ              -                    REI DE PIQUES

-------------------------------------------------------------------------------------------------------------



              ANDERSON VAREJAO          -ACTOR SECUNDARIO BOB

-------------------------------------------------------------------------------------------------------------



            SHANE BATTIER           -             ANDONI FERREÑO

-------------------------------------------------------------------------------------------------------------



                  PAU RIBAS                    -                     RANA GUSTAVO

-------------------------------------------------------------------------------------------------------------



                JOAN PLAZA                 -         STEVE CARELL

-------------------------------------------------------------------------------------------------------------



                CHRIS BOSH               -             VELOCIRAPTOR

-------------------------------------------------------------------------------------------------------------


BONUS TRACK:



                 VICENTE DEL BOSQUE                -            DON PANTUFLO

-------------------------------------------------------------------------------------------------------------



        ERNEST BENACH      -    JIMMY "STACA" DUGAN

-------------------------------------------------------------------------------------------------------------


ADOLF SADA - 30/06/2011


ALL - IN !!!