Avui analitzo la Selecció Espanyola, flamant guanyadora de l'Eurobasket a Lituània. Encara que no tot ha estat "bufar i fer ampolles", els d'Scariolo han demostrat ser el millor equip.
ADOLF SADA - 24/09/2011
Quan l'entrenador del teu equip és "rico y guapo", porta gomina de la cara, rellotges de qualitat, té pinta de dandy, és un d'aquells veterans madurs i interessants, és intel·lectual, italià, i fins i tot quan protesta emprenyat resulta atractiu, ja hi tens molt guanyat... Si, a més, té un nom tan suggerent com Sergio Scariolo ( sembla tret d'una pel·lícula transalpina de Bertolucci ), cada dia se'l veu millor cuidat encara que passin els anys ( efecte Benjamin Button ), té una oratòria persuassiva i fascinant, i per acabar-ho d'adobar, s'envolta de poca competència física a la banqueta ( amb perdó, però en Ricard Casas i l'Orenga no són precisament playboys ), el resultat ha de ser positiu per força...
Classeeee!!!!
El coach de l'Armani Jeans ho ha fet molt fàcil aquest estiu: "- Poso quasi sempre 30 minuts als Jackson Five, i tot arreglat". Amb aquestes cartes juga bé "hasta" la meva àvia... Sota, Caballo y Rey ... Juan Palomo... CRACKòvia!!! Calderón, Navarro, Rudy, Marc i Pau. Quatre NBA's i un que té físic de lampista, però que quan et despites un moment t'instal·la llum, aigua i gas en 3 minuts...
"Calde" ha tingut la virtud de jugar bé els dies importants ( Lituània, Sèrbia, Eslovènia i la final contra França ). Ha donat la bola al Dúo Dinámico en moments complicats i, en vista de l'escassa competència en el tir exterior a la posició de base, tot i estar irregular, ha acabat cumplint. Hauria d'haver castigat més la defensa dels bases rivals ( només 2 tirs lliures intentats en tot el Campionat ).
Rudy ha estat el "3" que Espanya necessitava, tant en allò positiu ( grans defenses sobre Deng, Turkoglu, Batum, McAlebb; ajuda impagable al rebot; lluita constant ), com en allò negatiu ( inconstant en anotació i llençament exterior per a les seves possibilitats ). En atac s'ha mantingut en un segon pla degut a la GasolNavarrodependència.
En "Big Marc" s'ha fet més gran que mai. Impressionant jugant al pal baix ( m'ha recordat a Olajuwon ), passant de cine en continuacions i lectures de joc, tirant exterior, més madur i responsable ( 85% en tirs lliures), i amb una enorme regularitat. Es mereix que Caser li solucioni el problema de la gotera el més aviat possible.
En Pau, segurament picat amb mi per la meva predilecció per Dirk Nowitzki, ha demostrat en aquest Eurobasket el seu domini absolut DINTRE de la zona a nivell continental. Llest com sempre, però més competitiu i inconformista, ha estat encertadíssim des del triple ( 7/11 ). Si jugués sempre així amb els Lakers, en Kobe i en Phil estarien més contents... Ara bé, l'única derrota del torneig ( Turquia ), el dia que no va jugar.
Això sí, la defensa col·lectiva de la selecció, per oblidar. Amb tanta qualitat i carisma, els "eñes" s'han descuidat de defensar el pick and roll, han permès molts punts al contraatac, i Macedònia els va "ballar" durant molts minuts de la semifinal, i qui no ho reconegui que s'ho faci mirar ( descobriment personal: Pero Antic ).
La "segona unitat", més segona que mai, ha deixat molt que desitjar, tant per motius de confiança individual com de confiança del tècnic. Tot i així, evidentment, els "secundaris" d'Espanya són infinitament superiors als de França (Khaudi, Albicy i Tchicamboud ) o els de Macedònia ( Amarratovski, Triplovski, Matussovski i Tiradovski ).
Llull i San Emeterio, amb un rol molt diferent al que tenen als seus equips, han aportat més intensitat i esperit que coses tangibles. Reis del "Sálvese quien pueda", no ha fet falta la seva revolució per capgirar resultats adversos. El desencert en el tir exterior ( 5 de 26 en triples entre els dos ) els ha limitat moltíssim.
Ricky i Claver han patit el mateix problema: confiança. En sí mateixos ( tots dos ) i per part de l'entrenador ( el "taronja" ). El cas del base és una qüestió complicada: per primer cop no tot li va sobre rodes, i és ara on ha de demostrar caràcter i maduresa. És una gran persona i segur que ara que se'n va a les Amèriques tornarà a ser el Ricky que tots coneixem. Sort, "masnovins"!!!
Ibaka i el "tete", tot i ser debutants, han complert, cadascú en la seva mesura. Capaços de canviar el ritme físic del partit, quan han estat a pista l'equip ha pujat de revolucions. Amb poca participació en el joc, la seva actuació a la final els va deixar un bon regust. Serge ha de millorar en tàctica individual, i Víctor en amenaça ofensiva. Felicitacions especials a en Sada petit, ÚNIC badaloní campió d'Europa de clubs i de seleccions.
Menció especial per Felipe Reyes, que, amb una situació familiar molt difícil, ha demostrat una professionalitat i un esperit encomiable. Estar 39 minuts a la banqueta a la final i sortir l'últim minut i "engaltar" aquell tir a 6 metres va ser el seu homenatge particular. Lluitador com sempre, ha tingut menys protagonisme degut a que els Gasol han jugat moltes estones junts.
Felicitats a tots vosaltres ( alguns sou amics i altres coneguts ) i una última cosa: no us dediqueu a la interpretació!!! Sou uns actors pèssims, i ho heu demostrat a cada temps mort...CLASSEEEE!!!!
P.D.: Amb l'Arenys, després d'una pretemporada fluixeta, va i guanyem el primer partit de Lliga EBA al camp del Granollers. 1-0. I avui dissabte contra el "Súper-Montcada", clar candidat a l'ascens. "No renunciem a res, només prometo que ens ho passarem bé". Us sona la frase? Guardiolitis...
ALL - IN !!!
