31 may 2011

"PAM..."

Por petición popular, para satisfacer al pueblo, y para ampliar mis horizontes, aquí os dejo la traducción en castellano de la última entrada. Próximamente dispondréis de mis comentarios en inglés, francés y arameo...


El Barça se deshace del TAU en un gran inicio de último cuarto, pone el 2-0 en la eliminatoria con un gran Lakovic y ya piensa en el tercero en Vitoria.

31-05-2011 - ADOLF SADA


Pam... 2-0!!! Si es que me tenéis qu creer, de verdad... Pocas veces me equivoco; y cuando lo hago, ya me encargo de enmascarar la situación, poner las cosas a mi favor, relativizar la realidad y darle la vuelta a la tortilla. Es lo que algunos llaman ponerse medallas, vender humo, o, directamente, ser Juan Tamariz... Y hablando de magia, ayer en el Palau ni tan siquiera fue necesaria la de Navarro para doblegar a un TAU que, como siempre, parece agotado físicamente. Si en el primer partido fue en el inicio del tercer cuarto donde el Regal rompió el encuentro, ayer tuvo que esperar hasta el inicio del último para respirar tranquilo.


Lo que está claro es que, en mi opinión, la CLAVE de la serie es la defensa de los azulgrana sobre Marcelinho. Ja me lo pareció al principio del primer match, y posteriormente lo hemos podido ver: el Barça limita a Huertas cada vez que juega un pick and roll. Cansado de ver como el año pasado ( y en todos los partidos de este ) el base brasileño no parava de generar juego desde el bloqueo directo, ya fuera con balones doblados a Barac, ya fuera con pases para los tiradores de 3 o con tiros sobre una pierna, Xavi Pascual obliga al carioca a tomar decisiones "por reaño" ( obligadas ). Es decir, cada vez que Marcelinho juega un bloqueo directo, no hay ninguna ayuda fuerte, ni del pivot que defiende al bloqueador, ni del lado contrario. Para que me entendáis: el Barça OBLIGA a Huertas a anotar por sí mismo. En última instancia, y esto lo está haciendo N'Dong a la perfección, salta a cambiar el tiro. El base defensor del bloqueo, normalmente Ricky o Victor, pasa el blqueo por arriba e intenta tapar el pase fácil a Barac o Batista. La filosofía de esta defensa es: "A ver si nos ganan metiendo Marcelinho 40 puntos...". Tirando constantemente a una pierna es complicado que pueda anotar tanto.

Quizás el staff técnico del Barça se ha inspirado en Avery Johnson. Recuerdo el playoff de la NBA del 2005, en semifinales de conferencia, que enfrentaba Dallas Mavericks y Phoenix Suns. Con 2-1 para los Suns, y viendo como Steve Nash, ya en Phoenix, hacía 20 asistencias partido sí y partido también, Avery Johnson ( "El Bonobús", como le apodaba el gran Andrés Montes ) decidió no sobremarcarle ni provocar ayudas para frenar al base canadiense... Resultado: NASH 48 PUNTOS!!! Y derrota de los Mavericks!!! Poker al revés...

No obstante, Marcelinho no es Nash, para suerte del FCB, y creo que esta nueva estrategia defensiva está resultando muy positiva. Pensad que: ni Oleson, ni Logan, ni Ribas, están encontrando tiros cómodos des del exterior; San Emeterio, que es un gran finalizador, casi nunca tiene la primera ventaja creada por una ayuda anterior; Batista no puede hacer sus clásicos 2+1 de balones doblados... Y esto evidentmente limita mucho el juego del Caja Laboral. Solo Barac y Teletovic ( a parte del "buscado" Huertas ) siguen en sus números habituales. El gigante por su facilidad para encontrar espacios y por su talento en el 1x1, y el shooter por su amenaza constante desde 6,75 y sus rachas descomunales ( curiosamente los dos son nacidos en Mostar ).

Estadística FCB - TAU


Ah! Perdonadme pero no entiendo el fichaje de Milt Palacio. Ayer Marcelinho se pone en 3 faltas empezando el tercer cuarto. Ivanovic decide no canviarlo y faltando 15 minutos para el final comete la cuarta: GAME OVER!!! Porque Palacio no está ni para jugar en el "Maccabi de Levantar"... Yo teniendo en mi equipo a Logan, Ribas y Oleson, NUNCA ficharía un base si no fuera para hacerlo jugar precisamente en un momento delicado com el de ayer. Y si quieres, Dusko, para jugar 7 minutitos, caer de culo y ver pasar por delante a los bases del Barça, FÍCHAME A MÍ, que si me quedo un par de veces solo a lo mejor hasta las meto dentro y todo... Además, explico buenas anécdotas y soy divertido. En fin...


Con todas estas consideraciones llega un momento en el que ves la diferencia entre las dos plantillas, y entre los dos equipos, y te das cuenta que lo que pasó el año pasado ( 0-3 ) tiene difícil explicación. Atención:
   
    -Vázquez, 12 minutos entre los 2 partidos ( cuánto jugaría en el Madrid? ).

    - Lakovic, el mejor en ataque del partido de ayer, no jugó ni un segundo en el primero.

    - Morris, Ingles y Ricky están esperando su momento, los tres jugando menos minutos de los   
      habituales, pero buscando el bien del equipo, siendo solidarios y jugando un baloncesto colectivo.

    - Navarro con menos protagonismo, sobretodo en la segona parte de ayer.

A pesar de todo esto, el Barça está siendo muy superior al TAU. Y no creo que cambie mucho el tema,  aunque el factor Bruesa Arena, siempre importante, puede ayudr al Baskonia.

Resumen del partido


Por último, quiero destacar dos apuntes más. El primero, la resurrección de Lakovic después de un inicio de playoff con mala suerte ( se notaba que ayer jugaría bien hasta en la rueda de calentamiento, donde incluso hizo un mate - felicidades, Jaka!!! ). Y  el segundo, el momento de Victor ( ey, cuando esté mal seré el primero en decirlo, que conste ): parece que está en todos los lados de la pista, defiende, rebotea, pasa, dirige... Eso sí, eres un pesado con los árbitros, un "protestón" de la escuela Mourinho, chaval!!!


ALL-IN!!!

30 may 2011

"PAM..."

El Barça torna a desfer-se del TAU en un gran inici de l'últim quart, posa el 2-0 a l'eliminatòria amb un gran Lakovic i ja pensa en el tercer a Vitoria.

30-05-2011 - ADOLF SADA


Pam... 2-0!!! Si és que m'heu de creure, de veritat... Poques vegades m'equivoco; i quan ho faig, ja m'encarrego d'emmascarar la situació, posar les coses al meu favor, relativitzar la realitat i girar la truita. És el que alguns anomenen posar-se medalles, vendre fum, o, directament, ser el Màgic Andreu...I parlant de màgia, ahir al Palau ni tan sols va fer falta la de Navarro per a doblegar a un TAU que, com sempre, sembla esgotat físicament. Si al primer partit va ser en l'inici del tercer quart on el Regal va trencar l'encontre, ahir va haver d'esperar fins l'inici de l'últim per a respirar tranquil.


El que està clar és que en la meva opinió la CLAU de la sèrie és la defensa dels blaugrana sobre Marcelinho. Ja m'ho va semblar a l'inici del primer match, i posteriorment ho hem pogut veure: el Barça limita Huertas cada vegada que juga un pick and roll. Cansat de veure com l'any passat ( i en tots els partits d'aquest ) el base brasiler s'inflava a generar joc des del bloc directe, ja fos amb pilotes doblades a Barac, ja fos amb passes per als tiradors de 3 o amb tirs a una cama, Xavi Pascual obliga al carioca a prendre decisions "por reaño" ( obligades ). És a dir, cada vegada que Marcelinho juga un bloc directe, no hi ha cap ajuda forta, ni del pivot que defensa el bloquejador, ni del costat contrari, ni d'enlloc. Perquè m'entengueu: el Barça OBLIGA Huertas a anotar ell sol. Com a molt, i això ho ha estat fent N'Dong a la perfecció, salta a canviar el tir en l'últim moment. El base defensor del bloqueig, normalment Ricky o Victor, passa per sobre del bloc i intenta tapar la passada fàcil a Barac o Batista. La filosofia d'aquesta defensa és: "A veure si ens poden guanyar anotant Marcelinho 40 punts...". Tirant tota l'estona a una cama és complicat que pugui anotar tant.

Potser l'staff tècnic del Barça s'ha inspirat en Avery Johnson. Recordo el playoff de l'NBA del 2005, a semifinals de conferència, que enfrontava Dallas Mavericks i Phoenix Suns. Amb 2-1 pels Suns, i veient com Steve Nash, ja a Phoenix, se n'anava partit sí i partit també a 20 assistències, Avery Johnson ( "El Bonobús", que li deia el gran Andrés Montes ) va decidir no fer-li dobles marcatges ni ajudes al base canadenc... Resultat: NASH 48 PUNTS!!! I derrota dels Mavericks!!! Poker al revés...

De totes maneres, Marcelinho no és Nash, per sort del FCB, i crec que aquesta nova estratègia defensiva està resultant molt positiva. Penseu que: ni Oleson, ni Logan, ni Ribas, estan trobant tirs còmodes des de l'exterior; San Emeterio, que és un gran finalitzador, mai té el primer avantatge creat d'una ajuda anterior; Batista no pot fer els seus clàssics 2+1 de pilotes doblades... I això evidentment limita molt el joc del Caja Laboral. Només Barac i Teletovic ( i evidentment el "buscat" Huertas ) segueixen en les seves xifres habituals. El gegant per la seva facilitat per trobar espais i pel seu talent en l'1x1, i el shooter per la seva amenaça constant des de 6,75 i les seves ratxes descomunals ( curiosament els dos són nascuts a Mostar ).

Estadística FCB - TAU


Ah! Perdoneu-me però no entenc el fitxatge de Milt Palacio. Ahir Marcelinho es posa en 3 faltes a l'inici del tercer quart. Ivanovic decideix no canviar-lo i restant 15 minuts pel final fa la quarta: GAME OVER!!! Perquè Palacio no està per jugar ni a l'Urban Team... Jo tenint Logan, Ribas i Oleson MAI fitxaria un base si no fos per a fer-lo jugar precisament en un moment delicat com el d'ahir. I si vols, Dusko, per jugar 7 minutets, caure de cul i veure passar per davant el Victor i el Ricky, FITXA'M A MI, que potser si em quedo un parell de cops sol les foto a dins i tot... A més, explico bones anècdotes i sóc divertit. En fi...


Amb totes aquestes consideracions arriba un moment en què veus la diferència entre les dues plantilles, i entre els dos equips, i te n'adones que el que va passar l'any passat ( 0-3 ) té difícil explicació. Atenció:
   
    -Vázquez 12 minuts entre els 2 partits ( quant jugaria al Madrid? ).

    - Lakovic, el millor en atac del partit d'ahir, no va jugar ni un segon en el primer.

    - Morris, Ingles i Ricky estan esperant el seu moment, tots tres jugant menys minuts dels habituals, però 
      buscant el bé de l'equip, sent solidaris i seguint jugant un bàsquet col.lectiu.

    - Navarro amb menys protagonisme, sobretot a la segona part d'ahir.

Doncs amb això, i malgrat tot, el Barça està essent molt superior al TAU. I no crec que canviï gaire la cosa, tot i el factor Bruesa Arena, sempre important.

Resum del partit


Per últim, vull destacar dues coses. La primera, la ressurecció de Lakovic després d'un inici de playoff amb mala sort ( ja es veia ahir que estava endollat a la roda d'escalfament, on fins i tot va fer un mate - felicitats, Jaka!!! ). I la segona, el moment d'en Victor ( ei, quan estigui malament seré el primer en dir-ho, que consti ): sembla que estigui a tot arreu, defensa, reboteja, passa, dirigeix... Això sí, ets un pesat amb els àrbitres, un "proteston" de l'escola Mourinho, noi!!!


ALL-IN!!!

28 may 2011

"PIM..."

1-0!!! Ja us ho deia jo...

Excels Lorbek, treball constant d'Ndong i Victor i "xispassos" de Navarro i d'Anderson. Suficient per guanyar bé a un TAU, que ha comptat amb un gran Teletovic, l'anotació de Marcelinho (d'això en parlarem a la següent entrada), un Barak efectiu, i poca cosa més.

La diferència per mi l'ha de continuar fent el joc interior del Barça; i el TAU ha de "ficar" en els partits als seus exteriors San Emeterio, Logan i Oleson.

Abans del segon partit faré una anàlisi més detallada del mateix i de les claus pel que queda de sèrie. I dels temes que m'heu suggerit també en parlaré aviat.

ALL-IN!!!

23 may 2011

"SEMIFINALS ACB... QUÈ EN PENSEU???"

Ja tenim semifinalistes al playoff de l'ACB... Madrid - Bilbao, per una banda, i el plat fort, Barça - TAU!!! 

Tots els quarts de final s'han resolt per la via ràpida. Sorpresa majúscula l'eliminació del València de Pesic, ja que sincerament jo el situava a la final ( per mi, és el millor EQUIP i el que millor basket ha fet durant la segona part de la temporada ). Eliminatòries fàcils les de Barça i Madrid, resoltes còmodament. I el TAU en la seva línia, amb un encert brutal des de 6, 75 ( 27 de 45 sumant els dos partits, un 60 % ).


MADRID - BILBAO

En aquest enfrontament dono un 65-35% de possibilitats a favor dels de Molin. Tot pot canviar si els de Katsikaris "pisquen" un dels dos primers partits a Madrid... A favor dels bilbaïns, la presència de 4 ex-blancs - Mumbrú, Hervelle, Sonseca i Josh Fisher - i la motivació d'haver superat un rival que era favorit. A favor del Madrid, TOT!!! Tenen 2 grans molt grans ( Tomic i Fischer ) i una batèria d'exteriors inacabable ( tot i que molts d'ells juguen poc o no estan en forma ). Ull amb Vasileiadis, un "sonat" que pot trencar qualsevol partit amb les seves "bombes"...


BARÇA- TAU

És aquí on em mullaré. I fins al fons!!! 3 -0 inapel.lable a favor del Barça. Sí, sí, 3-0!!! A risc d'haver-me de menjar les meves paraules ( que a sobre quedaran escrites ) ho torno a reiterar: 3 - 0!!!
Motius: la final de l'any passat, amb el mal que va fer el 0-3 dels d'Ivanovic, servirà d'extra-motivació pel Barça; el factor Palau, que per una vegada a l'any hauria d'estar a reventar per pressionar tant els bascos com els àrbitres com als mateixos jugadors blaugranes; el TAU només té 3 grans, considerant Teletovic com a home alt; al Barça, que porta un mes i mig adormit, ja li toca treure's les lleganyes i començar a ser l'equip dominant que se suposa; i per últim els de Pascual "necessiten" guanyar l'ACB, tenen molta "gana"...
Imagineu si n'estic segur del que penso, que si teniu el pensament d'apostar en alguna casa d'apostes pel Caja Laboral, no ho feu... Jo mateix us dono les millors quotes del mercat i, així, de passada, no doneu els calers a desconeguts, i jo ja en faré un bon ús. "Hagan sus apuestas!!!"


Així doncs, res més de moment. Us convido a què doneu la vostra opinió lliurement i a debatir sobre aquests temes i sobre d'altres que creieu oportú.

ALL-IN!!!

21 may 2011

"MIRZAAAAAAAAAAAAAAA...!!!"

El primer quart d'ahir del senyor Mirza Teletovic és per emmarcar, 10 minuts de llibre, especialment l'últim triple des de la cantonada... Classeeeeeee!!!

21(05/2011 - ADOLF SADA

Avui ja començo a "tocar" temes més apropiats amb la meva filosofia de basket: exhibicions tripleres, moments bojos de jugadors enratxats, tirs impossibles que entren com si res... Són situacions que es donen de tant en tant, quan menys ens ho esperem, protagonitzades per jugadors que no se sap per què, però que en un moment donat del partit semblen tocats per la mà de Déu, i ja estan anotant des de qualsevol lloc inclús abans de tenir la pilota. "Moments Reggie Miller", "Ese extraño elemento llamado Robert Horry", o els meus tiradors preferits - Basile, Ray Allen, Macijauskas - en són exemples clars d'aquestes situacions.

I és que ahir a Vitoria el que va fer Mirza Teletovic als primers 10 minuts va ser màgic. No només pels 19 punts, sinó per la manera d'aconseguir-los. Després d'un parell de cistelles relativament fàcils i d'un triple sol, sembla que s'encén un botonet vermell al cap del bosni que diu: "És ara. Doneu-me-les totes a mí!!!". I llavors comença l'espectacle... "HIRUKOA! HIRUKOA!!! HIRUKOAAA!!!!!!!" ( vol dir triple, en basc ). Va ser una exhibició brutal; curta, però intensa. Lo millor: la cara d'ell, com si ho fes cada 5 minuts...    

Primer quart Teletovic


Ratxes... La veritat és que aquest és un tema que m'encanta. Sempre se m'ha considerat un jugador de ratxes, de moments, de sensacions. I hi estic d'acord!!! El que passa és que crec que TOTS els tiradors són jugadors de ratxes; la gran diferència és la durada d'aquestes: els grans llançadors n'allarguen molt les bones i n'acurten les dolentes.

Quantes vegades he sentit frases com: "Bah, amb el que cobren les haurien de ficar totes..."; o "Com és possible que tirant sol l'hagi fallat...". Sincerament, qui cregui això està molt equivocat; de fet, el que pensa això és que mai ha jugat a basket, ni possiblement ha competit en un esport regularment. És freqüent que grandíssims professionals especialistes en tir exterior ( Teletovic, Navarro, Tucker, Carroll, Fitch, Valters, Rafa Martínez i Vasileiadis, un de cada equip de play-off ) tinguin partits desencertats, d'1 de 8 en triples per exemple. Motius: jo ho tinc molt clar, CAP!!!; "Zero ( com diria el portuguès )". Només ratxes.

I el més important és no capficar-s'hi. Seguir fent bons tirs, perquè al final entraran, i al cap del temps tothom tindrà el percentatge que es mereix. Accepto apostes: Jaycee Carroll i Gerald Fitch, després del mal 1er partit que van tenir, màxims anotadors del 2on!!! Qui vol jugar?

I en última instància volia parlar-vos del paper de l'entrenador en aquest aspecte. Suposo que tots estem d'acord en què ningun entrenador del món vol perdre un partit. Tots volen tenir en tot moment el millor equip possible en pista. Oi? Aleshores, en què dimonis estan pensant quan, ja entrat el 3er quart, mantenen a pista al seu tirador-estrella, quan ha fallat els 7 llançaments que ha intentat? I a sobre encara l'animen a seguir buscant-se més tirs... Estan bojos els entrenadors?

NO!!! En primer lloc, consideren que tenir el shooter a pista els beneficia, perquè d'aquesta manera els pivots tenen més espai per a jugar al pal baix; perquè els bases poden jugar millor el pick and roll, sense tantes ajudes del costat dèbil; perquè així l'aler penetrador pot anar més fort a cistella... Però sobretot, el que porta als entrenadors a aquesta decisió és la FE, l'ESPERANÇA i la CONFIANÇA cega en què el killer anoti el primer tir i se li encengui el botonet vermell.

ALL-IN!!!

20 may 2011

"DEFENSE, DEFENSE, DEFENSE!!!"

Els que em coneixeu, pocs cops m'ho haureu sentit, i menys vegades m'ho haureu vist fer; però per guanyar un partit, i més de playoff, S'HA DE DEFENSAR!!!


19/05/2011  -  ADOLF SADA

Tots sabem que si tens en Navarro a l'equip, que les fica de mig camp, tot és més fàcil, però avui el Barça ha hagut de baixar el cul per derrotar l'Unicaja.
Els de Màlaga han estat al partit fins al descans, tot i la baralla de Fitch amb la cistella blau-grana ( 3 de 15 en tirs i el primer basket ja a l'últim quart ), però els de Xavi Pascual els han asfixiat en defensa a partir del tercer període.
En una sèrie al millor de 3 partits el primer sempre n'és clau, i el Barça ( que avui no ha comptat amb Perovic ) ha fet valer el factor pista per adjudicar-se el primer assalt. Preocupant la poca afluència de públic al Palau, tot i que això no és cap novetat. A Màlaga segur que serà diferent: ambient calent i hostil per al FCB.


En el bàndol culé destacar, com gairebé sempre, l'encert i el talent de "la Bomba" ( MAI s'amaga ), la solvència sota els aros de Fran Vàzquez, l'experiència de Lorbek, els triples en moments importants d'Ingles i Morris i la defensa a la segona part sobre els tiradors Fitch i Tripkovic ( sí, encara que el Victor sigui mon germà, haig de valorar el seu treball a darrera ). Ricky recuperat de la seva lesió al turmell i recuperant bones sensacions; Anderson un pel capficat, però hiperactiu i contagiant energia; N'Dong intens com sempre; Jaka desencertat, però assumint els tirs que ha de fer, més amb la baixa de Basile; i en Roger sense massa temps, però cumplint amb el treball sobre Gerald Fitch.


Per l'Unicaja, grandíssima primera part d'Uros Tripkovic ( 3 triples sense error ) i bon partit de Freeland ( cada dia m'agrada més ), domini rebotejador en gran part del match, sobretot en atac, i control del ritme del partit que més els interessava, tot i que la sortida després del descans els ha "matat". Per guanyar al Carpena i tornar a Barcelona, crec que han de recuperar McIntyre, tenir al millor Fitch possible, que Garbajosa anoti des del perímetre i donar més pilotes al joc interior ( Freeland, Archibald, Sinanovic ). Els clàssics Berni i Carlos Jiménez, en la seva línia, ben ajudats per Blakney, han de donar un pas endavant, sobretot per aturar Navarro i Anderson, ja que Blanco sembla missing.


Ara amb l'1-0, l'Unicaja ja no té marge d'error. O guanya, o a jugar al tacatà a les platges de Màlaga ( hi deuen jugar, allà? ). I el Barça, a recuperar el bon joc de l'any passat, que aquesta temporada està mostrant molt menys del que s'esperava.

Estadístiques del partit

ALL-IN!!!